Les festes Patronals de la Mare de Déu del Miracle tenen també els seus protagonistes, per una banda tres xiquets representen la societat del moment del prodigiós Miracle: eixe 19 d’abril de 1520, era dijous, dia de mercat a Cocentaina, quan mossén oficiava l’Eucaristia en presència del fill del comte de Cocentaina, Guillem Roís de Corella, de Costantino Fajardo (que vindria ser com el sagristà) i d’un xiquet, Gaspar, que feia d’escolanet i que va ser el primer pregoner del fet ocorregut a la capella. L’acta diu que mossén va veure una suor estranya en el rostre de la Immaculada que presidia l’altar de Sant Antoni i rasgant el vel, se’n va adonar que eren gotes de sang, 27 llàgrimes que canviaren el sentir i la devoció contestana, i que fins i tot, substituí l’advocació d’Immaculada per la de Mare de Déu del Miracle.
Doncs bé, Mateo Torró serà mossén Onofre Satorre, ell durà la Icona, representant així a eixe mossén que va presenciar i viure el Miracle in situ; Daira Seguí representarà a la senyora Àngela de Borja comtessa de Cocentaina i Nico Jiménez representa a Roderic Roís de Corella, els comtes que en aquell 1520 governaven a Cocentaina, establits en el Palau Comtal. Tots dos amb una fe cega en la Icona bizantina a la qual professaven molta devoció, foren els qui mantingueren eixa fe generació, darrere de generació, cuidant el Quadre i la capella fins que es decidí fer-li un monestir més gran a causa de la gran devoció que Cocentaina i els pobles del voltant li professaren a aquesta Verge de rostre seré i mirada amorosa.
I cada 19 d’abril, una veu recita el bonic text de Francisco Maíquez i Canet. És la veu del poble que li demana a la Mare que ens acompanye en vida i en l’hora de la mort, és la veu del poble que ve a festejar el dia de la Patrona, abandonat la faena i renunciant el descans, és la veu del poble que li ofereix el primer ram amb flors i cors tots barrejats…
La súplica la declamarà enguany Inés Sánchez Vicent. El seu nom va ser l’elegit pel mètode d’insaculació el segon dia del tridu de 2022. Era la primera vegada que s’apuntava i la providència va voler que fos ella la veu que ens ha de representar el 19 d’abril. Molt emocionada i il·lusionada, Inés estarà acompanyada per la seua família en un moment tan especial.
Milagro Sellés està assajant-la, perquè no es tracta sols de memoritzar, sinó de saber declamar cada vers, impregnar-li el sentiment i devoció que la seua Imatge professa i el més important, deixar els nervis i recitar a mode d’oració mirant a la Verge als ull, res pot eixir mal si confiem en Ella.
En Benimaclet ja va tindre un primer assaig general, ara resta seguir preparant-la i esperar el dia gran, el 19 d’abril, arribar a la plaça de l’Església per a pregar des del cor “Què teniu Mare de Déu quan arriba el vostre dia que Cocentaina sencera vibra plena d’emoció?…”
La festa es manté viva gràcies a la devoció de tot un poble, que l’aclama, que l’espera, que li fa la visita…no deixa de ser la nostra Mare que acull cada pregària del nostre cor, que escolta cada súplica, que empara cada dolor… I aquesta fe innata, es manté també generació darrere generació i és per això que hem d’agrair sempre als nostres majors que ens ensenyaren a viure la festa des de la humilitat i el respecte.
És important que no es perguen els costums, però no oblidem que la història l’escrivim cadascú de nosaltres i que si bé pot variar segons els temps que córreguen, les modes o altres, sempre hi ha alguna cosa que es manté estable i és precisament la fe i la devoció.
La Pia Unió va decidir retre un homenatge a estos majors que s’han encarregat de vetlar per la transmissió de la fe, no ja des d’un lloc especial, sinó des de la senzillesa de la seua persona, veïns grans que no deixen de mirar-la, de pregar i que sempre la tenen present.
Dolo Franco i José Torró i la seua junta en nom de tot el poble, dedicaran enguany aquest reconeixement a José Luis Jover González i Dolores Insa Brotons. Ells, que són consogres, representen als nostres majors, per tota una vida de senzillesa i servici a les seues parròquies, per fer una cosa tan simple, però tan poderosa com resar i plantar la llavor que després germinarà en els seus fills, nets…de generació en generació.
Tots dos estan il·lusionats, sorpresos, però feliços de rebre aquest homenatge, un reconeixement que naix des del cor i que ve de Maria, en acció de gràcies per ser exemple cristià, com diu José Luis Jover, “estimem a Déu i a Maria, perquè Maria ens durà a Jesús”.
